corda
1 1 f. [LC] [ED] [IT] [AGP] Reunió de cert nombre de fils de cànem, d'espart, de materials sintètics, etc., torçats plegats formant un cos cilíndric, flexible, d'un gruix variable. La corda del pou. Lligar algú amb una corda. Una escala de corda. Pujar, estirar, una cosa amb una corda. Saltar a la corda. Corda d'amidar. Una corda per a cobrar l'ormeig.
1 2 [LC] [IT] corda de nusos Corda en què de distància en distància s'han fet nusos per a facilitar d'enfilar-s'hi al llarg.
1 3 f. [SP] En gimnàstica rítmica, aparell manual consistent en un cordill gruixut i flexible, de cànem o sintètic, i de longitud proporcional a l'alçada de la gimnasta.
2 1 f. [LC] [DE] [SP] Corda feta de cànem, de crin, de tripa o de material sintètic que es col·loca entre els dos extrems d'un arc o d'una ballesta que, tensant-la, serveix per a projectar les sagetes.
2 2 f. [LC] [SP] Fil tibant, generalment de niló o de budell, que encreuat amb d'altres forma el cordatge d'una raqueta de tennis.
3 1 f. [LC] [MU] Corda elàstica, allargada i de diàmetre regular, tesada entre dos punts, emprada en els instruments cordòfons, que es fa vibrar polsant-la, fregant-la amb un arquet o percudint-la. Les cordes d'una guitarra, d'un violoncel. Instrument de corda. Les cordes altes, les cordes baixes, d'un instrument.
3 2 f. [MU] Grup d'instruments de l'orquestra simfònica format per violins, violes, violoncels i contrabaixos.
3 3 f. [MU] Grup de cantants segons la veu que interpreten quan canten en un cor. La corda de tenors de l'orfeó.
3 4 [LC] anar fora de corda Anar fora de seny, ple d'exaltació passional, principalment d'ira, però també d'alegria, d'entusiasme, etc.
4 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Estructura anatòmica prima i flexuosa semblant a una corda.
4 2 [LC] [MD] [ZOA] corda vocal Replec muscular de la laringe que, quan és posat en contacte amb el seu parell, vibren l'un i l'altre al pas de l'aire expirat i produeixen la veu.
5 1 f. [IMI] [LC] Part propulsora del mecanisme d'un rellotge i d'altres mecanismes semblants. Donar corda a un rellotge, a una joguina, a una capsa de música. Tenir corda un rellotge. Acabar la corda un rellotge.
5 2 f. [LC] per ext. Mentre l'escolteu, no pararà pas de parlar: té corda per a tota la tarda.
5 3 [LC] donar corda a algú que parla Incitar-lo a prosseguir parlant, seguir-li la veta.
6 1 f. [TRA] Peça gruixuda de fusta que va de popa a proa per sota els baus, descansa sobre puntals i serveix de reforç al buc contra la flexió longitudinal.
6 2 f. [SP] Vorera que delimita el perímetre interior d'una pista d'atletisme, d'un velòdrom, etc., i en determina la longitud.
7 f. [LC] [MT] En geom., segment de recta que uneix els extrems d'un arc d'una corba. La corda d'un arc de cercle de 60 graus té la mateixa llargària que el seu radi.
